Lilongwe

Lilongwe xe la cavedal del Malawi. Lilongwe la xe costruia longo el fiume Lilongwe e a ovest del fiume Malawi, rente al confin co lo Zanbia e el Mozanbico, ne la region centrale. La xe la cavedal dal 1975. La vecia cavedal, Blantyre, la xe inte el sud del paexe. La sità xe divisa in do: la sità vecia, fondà da i inglexi in tel 1957, e la sità nova, volua dal primo presidente, el ditatore Hastings Kamuzu Banda. Ancò ghe anca le baracopoli abità da zente che non la cata laoro in sità e no la ga tera da laorar inte le zone rurali. Uficialmente ghe 520 000 abitanti, ma stà cifra no la tien conto de le baracopoli. A Lilongwe vive pi de 800 000 persone. L’aeroporto de Lilongwe l’è colegà co le cavedali de l’Africa australe, Nairobi e Dar es Salaam. Portałi: Portałe de Africa |
Malabo
Malabo la xe la cavedal de la Guinea Equatoriale. La cavedal la xe ne la ìzoła de Bioko, e no su la tera ferma. La cavedal la ga 120 000 abitanti, e la se stà slargando dopo ghe i ga catà el petrolio fora de Bioko
Libreville
Libreville la xe la cavedal del Gabon. Libreville la xe anca on porto importante sul fiume Gabon e on marcà groso de legno tropicale
Niamey
Niamey la xe la cavedal del Nizer. La xe anca la sità pi grande del paexe del Sahel. La xe costruia so le rive del fiume Nizer
Lusaka
Lusaka la xe la cavedal de lo Zanbia. La se cata in tel sud del atipian centrale del paexe. Co na popolasion de 1 200 000 abitanti, Lusaka la xe anca la sità pi granda del paexe
Kigali
Kigali la xe la cavedal del Ruanda. La cavedal la xe costruia so de le coline al sentro del paexe. Kigali la xe la sede del governo e el pi grande sentro comerciale del paexe
Kampala
Kampala xe la cavedal e la pi granda sità de l’Uganda. La sità ga 1 300 000 abitanti e no la xe lontana dal Lago Vitoria
Brazzaville
Brazzaville la xe la cavedal de la Republica del Congo. Co na popolasion de 1 300 000, la xe costruia longo la riva destra del Fiume Congo, in fronte a Kinshasa, cavedal de la Republica Democràtega del Congo. La sità de Brazzaville la xe stà fondà
Praia
Praia, che in portoghexe vol dir spiaja, la xe la cavedal de Cao Verdo. La sità la xe costruia so l’ixola de Santiago. El porto parmete la esportasion de café, cana da sucaro, e fruta. El torismo el xe la seconda industria de la sità. Portałi: Portałe
Antananarivo
Antananarivo la xe la cavedal de el Madagascar; i abitanti locali i le ciama Tana. Antananarivo xe costruia in tel sentro del paexe, a 200 km da el porto de Toamasina. Le industrie rente a la sità iè quele de la trasformasion, tesili e de i tabachi
Biblioteca de ła Dieta nasionałe del Japon
La Biblioteca de ła Dieta nasionałe de el Japon (国立国会図書館 ) ła ze ła unega biblioteca nasionałe de el Japon